dijous, 3 de desembre del 2009

Flip book

Aquest últim treball tracta sobre un flip book. Un flip book és un llibret en el qual es dibuxen persoantges al llarg de les pàgines amb un moviment continuat, amb la finalitat de donar-li moviment al personatge passant les pàgines amb una velocitat adequada, es a dir, lo típic que es fa de menut quan feiem dibuixets en les puntes de les pàgines dels llibres de clase i després les passaves ràpidament i ens divertiem mirant el monigot menegar-se. Aquest treball l'hem tractat en teoría i pràctica d'animació d'imatges, del qual més avant farem curtsmetratges. Quan tinga el video disponible de l'animació el pujare en el bloc, mentres tant ficaré la imatge de la recopilació de cada un de les persones col·laboradores, amics il·lustradors incluit-me a mi mateixa, i una imatge en els que els veuen unes quantes imatges que conseguixen el moviment de l'animació:





dimarts, 1 de desembre del 2009

"Una vida nueva"

Segona actividad en l'asignatura de projectes, es tracta de ilustrar un article d'opinió. Així quedaría si fora un projecte real:





divendres, 20 de novembre del 2009

Primers passos en fotografía (daguerotipos)

Aquest matí, he estat fent proves en clase de fotografía. Les meues primeres
experiencies en el laboratori han sigutmolt divertides. He començat fent una
escala tonal que feia dies que entava be però sempre es cremava o no ixia amb
molta saturació...però al a quarta va la vençuda! Després he experimentat fent
 fotogrames o daguerotipos amb objectes i finalment he provat la meua primera
càmera "estenopeica" sense cap éxit....encara que tot es practicar i provar jejeje.
 Aci teniu els resultats:


                                                                                                                     

1er fotograma.                                                                                   2do fotograma.



3er fotograma.                                                                                     4rt fotograma.



Fotograma amb càmera estenopeica (fallit).

dimecres, 18 de novembre del 2009

Un Lienzo del xino i unes pintures gastades

Aci tenim el resultat de una nit amb tens lliure,molta burrera, molta locura, un lienzo del xinizara i unes pintures gastades; I a pintar empastrar-ho tot!
Amb la col·laboració de CarlosVives (el meu germà) jajajajajaj
Resum: bon capde a casa, amb la habitació canviada i pintada i amb ganes de decorarla amb quadres ;).
.



dimarts, 10 de novembre del 2009

Técniques d'Ilustració

Resum de la assignatura de técniques d'ilustració, del primer curs. Puc veure que al final vaig poder acoplarme un poc en cadascuna d'aquestes técniques i que he pogut treure bon profit de totes. Encara que tinc que recuperarla per 3 técniques suspeses de 10. Aci teniu les 10 técniques:


1.Llapiços de colors.


2.Tinta xina.


3.Pastels.


4.Ceres.


5.Rotuladors i pastel.



6.Aquarel·les


7.Gouache.




8.Técniques mixtes.


9.Acrílic.


10.Óleo

dilluns, 9 de novembre del 2009

"Yolanda"

Aci podeu veure la ilustració final del relat "Yolanda" que serà publicat en el llibre "Relatos Urbanos 2009" de la editorial Ecu.

La historia tracta sobre una xica anomenada Yolanda, que fa un flashback recordant tota la seua vida. Quan comença el seu amor en un xicot del poble amb el que anava a veure "Casablanca" al cinema del poble. Més avant es casen i fan un viatge de nuvis a Mallorca. En la estancia alli patixen un accident en un acantilat, xoquen amb un camió. A partir d'aquest moment la vida se'ls fa rutina i la relació es separa un poc fins que Yolanda descobrix pistes de la nova relació del nuvi en Raquel i se'n va en busca de proves. Yolanda acaba descobrint que el nuvi té relació amb un altre home i que ho mantenen en secret perque no vol que la seua familia el desherede del testament.

He vullgut reflexar la tristesa com a primer plà i de fons el cinema on es proyecta la película "Casablanca", la película de la seua juventut quan tot anava be amb el nuvi. La xica ix en poca opacitat per a reflexar els seus pensaments.

Tinc que agraïr la col·laboració de la meua amiga Rosa per a fer de model a la ilustració.

dimarts, 3 de novembre del 2009

"El Mundo Esta Loco"

Aquesta es una ilustracio que ens va manar el profesor de técniques gráfiques industrials. Ens demanà que ferem tres ilustracions, una a una tinta, una altra en dos tintes i una tercera ilustració a quatre tintes.
En aquesta intente plasmar la inestabilitat en la que s'encontra el món actualment, ningú té les idees clares, si es sap expressa com pensa inestabilitant tot el que rodeja. De vegades pensem que el món está boig, i que la gent fa coses molt extranyes, com tots sabem, degut a que cadascú coneix els seus propis pensament i no els dels demes. La cadira representa eixe poc aguante que li queda el món, eixa cadira casi trencada per la mitat i que apenes sosté el món.

El primer dibuix de la esquerra es el boceto, que el vaig fer en boligràf de marca bic, amb els tres colors típics dels boligràf però amb lletres de fons que reafirmen el significat de la ilustració. Y la segona ilustració es el definitiu, que esta pintat amb varies tintes: amb boligràfs, amb rotulador, amb tinta china blava i amb tinta per a segells.

Més avant pujare les 3 ilustracions amb els seus respectius esborranys




diumenge, 11 d’octubre del 2009

Gota

Hui, dia 11 d'octubre, volia fer un petit homenatge a lo que ha sigut, per a 6 mesos, la meua xicoteta però gran mascota Gota.
La manera d'arribar a casa va ser bestial! Gracies al meu amic Duncan, que va ser qui me'l va regalar per el dia del meu aniversari. Fins ara a sigut l`única mascota que he tingut, sense contar les tortuguetes. A sigut la vitalitat de la casa, pegant bots cap aci i cap allà, el podia treure a passetjar (encara que contra la seua voluntat), i fins i tot el nostre animalet havia lligat. Però sobretot a sobrevisgut a moltíssimes paelles. Ha viatjat cap aci i cap allà, haurà fet quasi cent arraps, i unes treinta mossegades, però de tant en tant es deixava acariciar; I ara et tinc aci al costat, sense un sol respir ni un sol botet. Sempre es una llàstima pedre algú, i més d'aquesta manera tan...violenta. Encara que siga una xorrada escriure coses com aquesta per aci, i per molt animal que siga, em pareix correcte, per lo menys, recordar-lo. I estic content de haver-li fet tantíssimes fotos, perque en un moment com aquest, servixen de molt. M'aguera agradat haver-te sabut criar un poc millot, ja que as sigut el meu primer animalet. Ens has alegra't molt, mil gràcies.

"plup plup"

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Ferides...

Desesperació, veure com el llapis se te clava quan et quedes davant d'un foli en blanc.           Cada línia que fas i cada punt, el llapis s'afona molt més, afonant-se cada vegada més en el teu cap.                                                                                       Ja veus, si he pogut crear dibuixos com aquest, no deuria crear-ne'n més? Deuria ser capaç de moltíssim més.....moltíssim! Però no em deixa, el llapis no em deixa, el llapis està ben clavat.                                                                                                                                                Un  poc de baixa autoestima?, crec que si.  perquè ara soc capaç de crear noves idees, idees que s'acompliran, i no es quedaran en el calaix de les deixalles, ja no.  Es molt difícil crear en la ment tancada, amb aquest calaix ben tancat, però ja tinc clar que per moltes ferides fetes ala mà, aquesta continuarà creant.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Bill Brandt (Fotògraf 1904-1983)

He decidit dedicar una entrada del meu bloc a aquest fotògraf anomenat Bill Brand (fotografia de la dreta), ja que estic elaborant un treball per a fotografia. La realitat es que he començat molt animat, ja que el treball es pel dia 26 d'octubre i jo ja el tinc quasi finalitzat.

Aquest home, considerat anglès tot i que va nàixer a Hamburg (Alemanya), comença la seua carrera fotogràfica en Paris als 25 anys, quan li presentaren a Man Ray, de qui es convertix en ajudant.

Influenciat en les seues primeres fotografies per surrealistes com André Kertész i Eugène Atget, Bill torna a Londres amb 30 anys, i treballa com a free-lander per a diferents revistes. "Mannequins" es la fotografia que veiem a l'esquerra, feta en Paris en 1929, abans de la tornada.

Els seus primers treballs son de fotoperiodisme, així en el seu primer llibre "The English at Home", en 1936, fa un anàlisi de la estructura social dels britànics, mostrant les diferències socials, les depriments condicions de vida de unes persones en contrast amb les imatges de la aristocràcia anglesa.

Al igual, en el seu segon llibre " A Night in London" (1938), seguint els passos de Brassaï en el seu llibre "Paris de nuit" (1933), fa una aproximació ales situacions socials de Londres, però en aquesta ocasió es deixa emportar per cert aire de nostàlgia.

En la imagte de la dreta veiem una fotografia del llibre anomenat, titulada "Brighton belle" (1936).

Al final dels anys 30, reflexa amb la seua càmera les condicions de vida dels miners del nord d'Anglaterra, afectats a l'atur.
Durant els anys de la II Guerra Mundial, treballa com a fotògraf per al Gobern, mostrant la vida dels londinencs en el metre durant els bombardejos nocturns. Al acabar la II Guerra Mundial, Brandt comença un nou camí, canvia radicalment el seu estil, deixant el reportatge a banda i comença fotografiant nus, retrats i paissatges.

En aquest nou camí, i en especial en els nus, es on el fotògraf aconsegueix una major personalitat, torna als seus orígens (el surrealisme) i en les seues imatges és mesclen la fantasia i la realitat.


En la següent fotografia podem veure la gran influència que va tindre de Alfred Hitchcock i Orson Welles, "East Sussex" (1957), impregnades de misteri. En 1945, Brandt es concentra en la investigació de les formes femenines (el nus), utilitzant un gran angular que produeix distorsions en les imatges aconseguint amb aquest treball un dels majors assoliments en el nus femení del segle XX.
Bill Brandt va morir el 20 de desembre de 1983.



Finalment vos deixe una fotografia que em fa crida la atenció,  "Spring in the Park" (10 de maig, 1941).

Bill Brandt: "Un fotògraf deu posseir i conservar les facultats receptives de un xiquet que mira el món per primera vegada".




Per a més fotografies de Bill Brandt:
http://www.elangelcaido.org/fotografos/bbrandt/bbrandt01.html



dissabte, 3 d’octubre del 2009

Benvinguts


Benvinguts, aquest es el meu bloc. Sóc un xic que cursa 2on de il·lustració, així que les actualitzacions més freqüents seràn sobre treballs i il·lustracions de 1er i 2on curs, a més de totes les ratllades i paranoies que tinga pel cabet.