diumenge, 11 d’octubre de 2009

Gota

Hui, dia 11 d'octubre, volia fer un petit homenatge a lo que ha sigut, per a 6 mesos, la meua xicoteta però gran mascota Gota.
La manera d'arribar a casa va ser bestial! Gracies al meu amic Duncan, que va ser qui me'l va regalar per el dia del meu aniversari. Fins ara a sigut l`única mascota que he tingut, sense contar les tortuguetes. A sigut la vitalitat de la casa, pegant bots cap aci i cap allà, el podia treure a passetjar (encara que contra la seua voluntat), i fins i tot el nostre animalet havia lligat. Però sobretot a sobrevisgut a moltíssimes paelles. Ha viatjat cap aci i cap allà, haurà fet quasi cent arraps, i unes treinta mossegades, però de tant en tant es deixava acariciar; I ara et tinc aci al costat, sense un sol respir ni un sol botet. Sempre es una llàstima pedre algú, i més d'aquesta manera tan...violenta. Encara que siga una xorrada escriure coses com aquesta per aci, i per molt animal que siga, em pareix correcte, per lo menys, recordar-lo. I estic content de haver-li fet tantíssimes fotos, perque en un moment com aquest, servixen de molt. M'aguera agradat haver-te sabut criar un poc millot, ja que as sigut el meu primer animalet. Ens has alegra't molt, mil gràcies.

"plup plup"